Denuncia per contingut inadequat

El vi de Grècia

{
}

 -

Acabada d'arribar a l'itinerari del turisme enològic, Grècia ha destacat per la producció de vins notòriament forts i generosos, en ressonància amb els seus deus mitològics. 

Gelosa dels seus grans pensadors, Hellás, la manera en que és anomenada pels locals, és reconeguda al món com el bressol de la civilització i la lògica. Les seves restes arqueològiques, testimonis del passat i de la conquesta romana, reben cada any milions de turistes que ansien de trobar, a cada cantonada, a Plató dissertant a una plaça. 

Tot i això, actualment Grècia és no només un dels millors productors d'oli d'oliva del món, pilar fonamental de la seva cuina, si no que també treballa incansablement per a reviure les arrels de les seves ancestrals vinyes. Això li permetrà de saltar a l'escenari turístic com a un interessant destí per als enòfils, degut als seus ?potents? vins negres, els seus frescos blancs, els seus licorosos, considerats excepcionals, i una fulla de ruta que abasta gran part del seu territori. 

Es diu que el llegendari poeta romà Virgili, autor de la mítica Eneida, sempre repetia que a Grècia era més fàcil comptar els grans de sorra de la platja que anomenar les seves varietats de raïm. Que fossin potser més de 300 ceps diferents dificultava a Virgili de memoritzar-les. Distribuïdes en 150.000 hectàrees de vinyes, dividides en nou regions, segons va escriure Illias Anagnostakis (integrant del departament d'Estudis Medievals de la Fundació d'Investigació Nacional Hel·lènica a Atenes i del Institut d'Investigació Bizantí) al llibre The Illustrated Greek Wine Book, ?la vinificació d'aquests centenars de raïms és una tradició mil·lenària que precedeix fins i tot l'era bizantina, de manera que la història senyala aquest país com a responsable de l'expansió del cultiu a Europa?. 

En temps moderns, però, Grècia semblà voltar-li l'esquena a Bacus i difondre's al món com a elaborador d'un estrany vi, de sabor fins fa pocs anys considerat desagradable i ordinari, anomenat Retsina (vi blanc perfumat amb resina de pi, avui bastant més valorat). En conseqüència, es coneixen poc els potents, frescos, dolços i secs vins grecs, que des de la dècada dels 70 busquen recuperar el seu lloc al mercat mundial de vins. 

Entre els blancs, per exemple, destaquen l'Assyrtiko, que troba la seva millor expressió a l'illa de Santorini; el vi elaborat a partir de Vilana, apreciat principalment a l'illa de Creta; el Roditis, produït a Macedònia, Tràcia i el Peloponès; i els vins Retsina, Moscatell i Savatiana. Entre els negres, l'elaborat a partir del raïm Agiorgitiko, originat a Nemea, al Peloponès, és un dels vins més famosos del país, el mateix que per la seva intensitat de color i sabor penetrant mereix el títol de ?sang d'Hèrcules?. A Grècia, però, també s'elaboren vins amb raïm francès com cabernet sauvignon, cabernet franc (Cotes de Meliton, Macedònia), garnatxa, sirà i chardonnay.

{
}

Deixa el teu comentari El vi de Grècia

Entra a l'Obolog, o crea el teu bloc graits si encara no t'has registrat.

Avatar d'usuari El teu nom